DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HERETER, -ERA m. i f.
|| 1. Hereu. Aquell rey morí e lexà son fill hereter, Llull Felix, pt. i, c. 8. La dita nostra filla podia romanir heretera universal, Pere IV, Cròn. 247. Mort lo rey en Martí, restà la terra sens hereter, Turell Recort 137.
|| 2. ant. Posseïdor d'una heretat, propietari rústic. Los hereters de la orta, doc. a. 1292 (RLR, iv, 510). A profit de la dita cèquia et hereters e regants d'aquella, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). L'aygua abandona, | franca la dóna | l'alt cequier | a l'hereter | qui... | sa terra mou | ab jou e rella, Spill 14790.
|| 3. m. Casell que té una extensió aproximada d'una hectàrea (Cullera, ap. RVF, ii, 84).
    Fon.: əɾəté (or., bal.); aɾeté (occ.); eɾetéɾ (val.).
    Etim.: del llatí hereditariu, mat. sign.