DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HERETGIA f.
|| 1. Doctrina contrària als dogmes de l'Església; paraules en què s'afirma tal doctrina; cast. herejía. Qui tam fort encauza eretgia si tant bona orde tenen, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 23). A la qual heretgia són venguts per ohir lògica e natura, Llull Gentil 289. Puix no són blasfèmies tals mots, ni eretgies, Brama llaur. 183.
|| 2. fig. Greu error contra els principis tinguts per certs; opinió oposada a les idees rebudes; cast. herejía. No afruntaria es rotlu escriguent despropòsits y heregies, Ignor. 66.
|| 3. vulgarment, Mala acció contra algú (Gandesa, Eiv.). «No faceu heretgies a aquest pobre nen!» (=no el maltracteu). «Aquest botiguer fa heretgies amb sa gent» (=l'explota, li fa pagar massa).
    Fon.: əɾəʤíə (or., bal.); aɾeʤíɛ, aɾeʤía (occ.); eɾeʤía, eɾeʧía (val.). A les Balears és freqüent sentir pronunciar əɾəʒíə, sense africar la palatal, segurament per influència castellana.
    Intens.: heretgieta; heretgiassa; heretgiota.
    Etim.: derivat de heretge.