DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HIVERN m.
Estació de l'any compresa entre el 21 de desembre i el 21 de març, en la qual el temps és més fred que en les altres estacions; cast. invierno. Lo vestia en tal manera que en lo hivern hagués algun sentiment de fret, Llull Blanq. 2. Los sarrahins d'ivern no poren hostejar, Muntaner Cròn., c. 37. Y axí lo fruyt donen d'iuern com d'estiu, Proc. olives 1747. La neu allí a l'hivern s'arremolina, Canigó ix. a) fig. L'hivern de la vida: la vellesa.
    Refr.—a) «A l'hivern, bona sopa i vi calent».—b) «Hivern plujós, estiu abundós».—c) «Hivern fredós, estiu calorós».—d) «L'hivern enrajolat i l'estiu empedrat».—e) «Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa».—f) «On hages passat l'hivern, passa l'estiu» (val.).—g) «A l'hivern, dia i solet; lluna i nit, quan no fa fred».—h) «Pluja d'hivern, dia d'infern».—i) «Trons en s'hivern, pa per vuit dies»: aconsella que es faci provisió de pa quan ve el temps plujós (men.).—j) «A la Plana de Vic, nou mesos d'hivern i tres d'infern» (BDC, xviii, 229). Generalment es diu també referint-se a Madrid.—l) «Per sant Tomàs comença l'hivernàs».—m) «Quan el mussol canta en gener, un altre hivern ve».—n) «Si per santa Àgada plou, quaranta dies més d'hivern».—o) «No diguis hivern passat, que sant Jordi no sigui estat» (Empordà); «Abril finat, hivern passat».
    Fon.: iβέɾn (pir-or., or., occ., Val.); ivέɾn (Camp de Tarr.); ivέ̞ɾn (Cast., Al., bal.).
    Intens.: hivernàs; hivernet; hivernot.
    Etim.: del llatí hibĕrnu, mat. sign.