Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  honrar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

HONRAR v. tr.: cast. honrar.
|| 1. Retre honor; enaltir algú pel seu mèrit. Nós qui crehem que'l món és creat, honram més Déu, Llull Gentil 82. Per ço que faés son apparell per mils honrar-nos, Pere IV, Cròn. 103. Ab ferm propòsit de honrar nostre Senyor, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 161). Si l'honres tu, ella et darà honra segura, Alcover Poem. Bíbl. 86. a) refl. Tenir a honor; cast. honrarse. «Jo m'honro amb l'amistat del senyor Bisbe».
|| 2. Esser motiu d'honor, de glòria. Lo rey ha honrat de sa presència nostra casa, Lacavalleria Gazoph. Honram avuy ses columnes de La Roqueta amb aquest article, Roq. 26.
|| 3. ant. Adornar. Y honrant los lurs caps de fulles de lorer, Alegre Transf. 49.
    Refr.
—a) «Si vols esser honrat, ves-te'n de sa terra on ets nat» (Men.).—b) «Infant que sembla a son pare, honra sa mare» (Men.).—c) «Honra al dolent, que el bo tot sol s'honra»; «Honra al bo perquè t'honri, i al dolent perquè no et deshonri».—d) «Qui barba veu, barba honra».
    Fon.:
unrá (or., men., eiv.); onrá (occ., mall.); onráɾ (val.).
    Var. form.:
honorar; hondrar (Llull Arbre Sc. i, 228).
    Etim.:
del llatí honōrāre, mat. sign.