DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HOST f.
Exèrcit en campanya; cast. hueste. Armà's tota la ost per combatre, Jaume I Cròn. 39. En aquell castell hauia un giny qui treya a la host del rey, Llull Felix, pt. iv, c. 5. De què les nostres hosts hagueren compliment de carns, Pere IV, Cròn. 139. Les hosts dels cavallers molt són prehades e temudes per los adversaris, Scachs 35. Host feta: amb l'exèrcit reunit per a combatre. E com açò fo feyt, hòst feta, anaven lla hon sabien francesos hi eren, Muntaner Cròn., c. 43. a) Obligació feudal de formar part de l'exèrcit del senyor en les expedicions guerreres d'aquest. La cavalcada era l'expedició curta, d'un sol dia generalment, i la host era la campanya o expedició de més durada. Et si abbas uadit in ost, ubi Bertrandus uollat, eat cum illo, doc. a. 1168 (RLR, iii, 289). Atorguam a aquells... que sien ffranchs e liures e inmunes de tota host e caualcade e seruitut, doc. a. 1315 (BSAL, xxiii, 14). Los ciutadans... són francs e quitis e deliures d'ost e de caualcades, Cost. Tort. I, i, 5. En manera que lo dit noble senyor puxe aver de vós host e cavalgada e altres servituts a les quals sots tengut, doc. a. 1358 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Et retench-se mer imperi et host et cavalcada, doc. segle XIV (Col. Bof. xxxix, 45).—b) fig. Hosts angelicals: legions d'àngels. En lo cel incessantment hoen «Sanct, sanct, sanct» de les hosts angelicals, Villena Vita Chr., c. 219.
    Fon.: ɔ́st (Barc., Val., Palma).
    Etim.: del llatí hŏste, mat. sign. (en llatí clàssic, ‘enemic’).