Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  hostaler
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

HOSTALER, -ERA m. i f.
Qui té un hostal; amo o mestressa d'hostal; cast. hostalero, posadero. Dementre que lo hostaler dehia aquestes paraules, Llull Felix, pt. i, c. 7. Empró no són enteses hostalleres qui compren palla per reuendra en lurs hostals, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.). Hostalers o taverners si alguna cosa serà mesa en lur hostal o taverna, Cost. Tort. II, xvii, 4. Los hostalers e taverners deuen esser corteses a lurs hostes, Scachs 84. Una hostalera los enllestí dinar, Alcover Rond. i, 8.
    Refr.
—a) «Es bo l'hostal si l'hostalera val».—b) «Hostalera i bona mossa, ai del cos i de la bossa!»—c) «Ni ruc de traginer, ni filla d'hostaler».—d) «Qui té bo amb s'hostaler, jeu amb sos llençols nets» (Mall.).
    Fon.:
ustəlé (or., men., eiv.); ostalé (occ.); ostaléɾ (val.); ostəlé (mall.).