DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HUMÀ, -ANA adj.: cast. humano.
|| 1. Pertanyent o relatiu a l'home, als homes; propi de l'home. Maniffesta cosa és a la humana intelligència, Llull Gentil 76. Perque de pa lo forment és més convenient als corsos humans, Albert G., Ques. 4 vo. Més semblava cosa divina que humana, Comalada Pierres Prov. 5. Los cetacis aflairen carn humana, Atlàntida, introd. I les famílies humanes | dormien en les cabanes, Alcover Poem. Bíbl. 13.
|| 2. Que sent o mostra simpatia per als homes. Al saig quant li dix ab gest molt humà, Passi cobles 23. Era caualler molt humà, Tirant, c. 148. Lo comte y la comtessa sa muller són tan humans als pobres de Déu, Comalada Pierres Prov. 60.
|| 3. m. pl. Els homes. Tirant als humans sagetes e vires, Passi cobles 91.
    Fon.: umá (Barc., Val., Mall.).
    Intens. superl.: humaníssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí humānu, mat. sign.