DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HUMANITAT f.: cast. humanidad.
|| 1. Qualitat d'home; naturalesa humana. Axí com en Martí qui és sa humanitat emperò no és son entendre, Llull Arbre Sc. ii, 311. Com vostra humanitat amats, amats-la esser en tres coses, les quals són ànima cors e conjuncció, Llull Felix, pt. i, c. 4.
|| 2. Conjunt dels éssers humans. Desplaent a Déu e a tota la humanitat, doc. a. 1406 (Capmany Mem. ii, 207). Faça's enrera o enfonse's la humanitat superba, Atlàntida.
|| 3. Corpulència d'un home. Una bàscula automàtica vos diu totduna que sa vostra humanidat fa tants de kilos, Roq. 45.
|| 4. Benevolència envers els homes; compassió per llurs desgràcies. Contínuament han cercat... tota humanitat de pau y d'acordi, doc. a. 1406 (Capmany Mem. ii, 206). Los grechs, hòmens sens humanitat, Corella Obres 22. Hauien gran docilitat, e gran humanitat, Boades Feyts 52.
|| 5. pl. Lletres humanes; estudi de les lletres clàssiques considerades com a instrument d'educació o formació moral. Per instruir-se en los arts liberals e altres sciències e humanitats, doc. a. 1480 (BSAL, vii, 188).
    Fon.: umənitát (Barc.); umanitát (Val.); uməniðát (Palma).
    Etim.: del llatí humanĭtāte, mat. sign.