DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HUMIL adj.
|| 1. Que es té per menys del que val; que es rebaixa voluntàriament davant els altres; cast. humilde. No fóra tan occasionat a esser humil e sotsmès a Déu, Llull Felix, pt. i, c. 7. Esser humil havent valor és major valor que neguna valor, Jahuda Dits, c. 11. Y en tostemps seruir-les humils hi subjectes, Proc. olives 1716.
|| 2. Que revela humilitat; cast. humilde. Ab humil e deguda reverència, doc. a. 1388 (Col. Bof. xl, 289). No'm valgué saludar-los amb un humil bon dia tengan, Roq. 53. Siau manses de cor, humils de rostre, Alcover Poem. Bíbl. 65. a) fig. Les ones del mar revolt | s'aturan humils y 's calman, Picó Engl. 62.—b) s'usa com a fórmula de cortesia. Vostres humils e devots vassalls, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli).
|| 3. De condició inferior; cast. humilde. Evast e Aloma foren vestits de humils vestidures, Llull Blanq. 1. Jesús als humils se acostaua, Turmeda Diuis. 35. De nobles cavallers i humils pagesos, Verdaguer Idilis. a) fig. Relativament petit; migrat. Los aspres cims i les humils comelles, Canigó ix. Davallava els humils graons, Pons Com an. 149.
|| 4. Blan, dúctil (Mall., Eiv.); cast. muelle, blando. «Amb tant de ploure, sa terra s'és posada humil». Feny qui feny fins que sa pasta... se posa humil i suau com a seda casi, Alcover Cont. 220.
    Fon.: umíɫ (or., occ., val., bal.); omíɫ (Palma, Manacor).
    Intens. superl.: humilíssim, -íssima.
    Var. ort. ant.: homil (Llull Cont. 188, 17).
    Etim.: del llatí humĭle, mat. sign. || 1, 2, amb canvi d'accentuació.