Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  humiliar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HUMILIAR v. tr.: cast. humillar.
|| 1. Inclinar, abaixar en senyal de submissió i reverència. Los antichs tant cresqueren la honor dels cavallers..., que hon se vol que'ls altres hòmens los trobaven se humiliaven a ells, Pere IV, Cavall. 61. Ficaren los caps en terra e humiliaren-se, Serra Gèn. 165. Leuaren-se los barrets del cap e humiliaren-se, Tirant, c. 61. Humilià sobre la terra el front, Alcover Poem. Bíbl. 56.
|| 2. Abatre l'arrogància d'algú; rebaixar de manera mortificant; abaixar més avall del que la vertadera dignitat o categoria requereix. La humana natura de Christ la qual fos humiliada a mort per restaurar ço que home hauia perdut per erguyl, Llull Gentil 211. Ab humils vestiments-humilia aquells qui han vestits ergulloses vestiments, Llull Blanq. 33. Ab lo braç de la vostra potència aterrareu e humiliareu los diables, Villena Vita Chr., c. 6. a) refl. Abaixar-se, fer l'humil. La vostra humanitat gloriosa qui, humiliant si matexa, pujà e exalsà... tots nosaltres, Llull Cont. 333, 15. Nostre Senyor Déu... vol que los servents seus se humilien e sien pacients, Villena Vita Chr., c. 64. Si algú se humilia més que lo seu estat no requer, ell seria vil, Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 26.
    Fon.:
umiliá (Barc., Palma); umiliáɾ (Val.).
    Var. ort.
ant.: homiliar (Llull Cont. 140); omeliar (Llull Cont. 45).
    Var. form.
(castellanisme): humillar.
    Etim.:
pres del llatí humiliare, mat. sign.