DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATHUMIT, -IDA adj.
Cobert o impregnat moderadament d'un líquid; cast. húmedo. Fugen les vapors, que són fredes e humides, Llull Felix, pt. viii, c. 29. Ab ulls humits se pres a dir forma de semblants paraules, Tirant, c. 366. Que no sien molt humides ni molt seques, mas temprades, Faules Isòp. 14. De llàgrimes humits los ulls girant hi, Canigó x. Aire humit: aire ric en vapor d'aigua. Temps (dia) humit: temps, dia en què l'atmosfera està saturada de vapor aquós. Via humida: quím., en presència de l'aigua o d'un altre líquid. a) m. (substantivat) ant. Principi actiu d'un dels quatre elements. Es major quantitat de fret e de sech que de calt e de humit, Llull Felix, pt. ii, c. 7. Si com lo foch tots humits li contrasten, Ausiàs March, lxxxvii. L'humit radical: el líquid que era considerat com a principi de vida dels cossos organitzats. Los enemichs del teu humit radical, Metge Somni iii.—b) m. pl. Lloc on hi ha estanys, sèquies o aiguamolls (Tarr.).
Fon.: umít (pir-or., or., occ., val., bal.); omít (Palma, Manacor); əwmít (or. molt vulgar); awmít (occ. i val. molt vulgar).
Intens.: humidet, -eta; humidot, -ota; humidàs, -assa; humidíssim, -íssima.
Etim.: del llatí humĭdum, mat. sign., amb desplaçament de l'accent. La causa d'aquest desplaçament deu haver estat la influència dels molts adjectius en -it procedents de participis passius de verbs en -ir.