Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  humor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HUMOR m. o f.: cast. humor.
|| 1. Qualsevol líquid normal o patològic d'un animal o d'una planta. Fo seca car no i auie humor, Hom. Org. 3. Accarreren-los les humors de pujar amunt, Llull Blanq. 2. La primera és nomenada humor albugínea, feta a guisa de una clara d'ou, Albert G., Ques. 77 vo. Humor aquós: fluid una mica albuminós, amb reacció alcalina, que es troba en l'ull i serveix per a la refracció dels raigs lluminosos. Humor vitri: el líquid transparent dels ulls. Especialment: a) Líquid patològic segregat per un cos animal o vegetal. Preserven d'umor y alegren lo cor, Proc. olives 408. La llana del moltó fa cessar lo dolor y humor a les quals ella és aplicada, Agustí Secr. 175. Hauia patit una malaltia de un humor a una cama, doc. a. 1677 (BSAL, viii, 349). Humor fred: malaltia escrofulosa que es manifesta al coll (cast. lamparones). Humor salat: herpes, brians.—b) Cadascun dels quatre líquids (sang, flema, bilis groga i bilis negra) que es suposava que entraven en la constitució del cos i determinaven amb llurs proporcions relatives la salut i el temperament d'una persona. Lo cors, que per la discrepància de les sues quatre humors mor, Metge Somni i. Dins lo cors d'om les humors se discorden, Ausiàs March, xciii.
|| 2. Disposició de l'ànim, habitual o passatgera, que es manifesta més o menys exteriorment. Bon humor: bona disposició de l'ànim. Mal humor: mala disposició de l'ànim. Jo no estich ara en humor de cantar, Lacavalleria Gazoph. S'ha d'espassar es mal humó, Ignor. 1. Estava d'un humor de mil diantres, Pons Llar 91. Primer te moriràs que te se n'anirà el bon humor, Guinot Capolls 65. Especialment: a) Bona disposició d'ànim; delit. No estar d'humor: no tenir delit. Tenia humor... y el vaig perdre, Aguiló Poes. 170.
|| 3. fig. Facultat de captar i expressar elements còmics o absurdament incongruents en idees, situacions, esdeveniments o actes. «M'agrada llegir llibres d'humor». «L'humor anglès és molt fi».
    Fon.:
umóɾ (or., occ., val.); umó (bal.).
    Etim.:
pres del llatí humōre, mat. sign.