DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinņnims
CIT
TERMCATHURACĄ m.
Vent molt impetuós; cast. huracįn. Heu vist a l'huracą que escombra cel i terra, Atląntida iii. Prou l'huracą els assota, aquells cims nusos, Maragall Poes. i, 157.
Fon.: uɾəkį (Barc.); uɾakį (Val.); uɾəсį (Palma).
Var. form.: duracą (vulgarisme produļt per influčncia de dur o de durar).
Intens.: huracanąs, huracanot, huracanada.
Etim.: del cast. huracįn, que ve del mot antillą hurakan, mat. sign. (cf. REW 4242).