DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IAIA f.
Àvia, en llenguatge infantil (or., occ., val., bal.). «No té iaia»: es diu d'un qui es lloa a ell mateix. a) La iaia: la Quaresma, concebuda pel poble com una dona vella (Eiv.). «Sa nit darrera dels darrers dies feim tancar ses cases de tots vents, perquè la Iaia no entri; i per bé que facem, tanmateix entra» (Eiv.).
    Fon.: јáјə (or., men., eiv.); јáјɛ (Ll.); јáјa (Tamarit de la L., Tortosa, val.).
    Etim.: variant infantil de àvia.