Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  iaia
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IAIA f.
Àvia, en llenguatge infantil (or., occ., val., bal.). «No té iaia»: es diu d'un qui es lloa a ell mateix. a) La iaia: la Quaresma, concebuda pel poble com una dona vella (Eiv.). «Sa nit darrera dels darrers dies feim tancar ses cases de tots vents, perquè la Iaia no entri; i per bé que facem, tanmateix entra» (Eiv.).
    Fon.:
јáјə (or., men., eiv.); јáјɛ (Ll.); јáјa (Tamarit de la L., Tortosa, val.).
    Etim.:
variant infantil de àvia.