DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IDIOMA m.
Llenguatge propi d'una nació o d'una contrada, amb característiques que permeten el seu cultiu literari independent dels altres llenguatges; cast. idioma. Tu vols oir... e la causa mia del gran desdeny e l'idioma que usé e fiu, Febrer Par. xxvi, 114. Se barbarisa en tots els idiomes, Alcover Poem. Bíbl. 88.
    Fon.: iðiómə (Barc., Palma); iðióma (Val.).
    Etim.: pres del llatí idiōma (<gr. ἰδίωμα) ‘llenguatge peculiar’.