DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IDIOTA adj. i subst. m. i f.
Deficientíssim d'intel·ligència a causa d'una anormalitat cerebral; cast. idiota. No podia apendre ne retenir neguna sciència, per lo qual l'escarnien tots los altres e li deyen ydiota, Eximplis, ii, 228. Per obviar aximateix lo perill de la consciència en special los hòmens ydiotes, doc. a. 1535 (Boll. Lul. xxiv, 264).
    Fon.: iðiɔ́tə (Barc., Mall.); iðióta (Val.).
    Etim.: pres del llatí idiōta (< gr. ἰδιώτης), mat. sign.