IDÒ conj. Doncs (mall., men.); cast. pues. Idò ja pots trompitxar, Alcover Rond. ii, 277. Idò, ja ho veus: no és vingut, Ruiz Poes. 6. Fon.: iðɔ̞́ (bal.). Etim.: compost de i do(ncs).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.