DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IGNORANT adj.
Que no sap res; cast. ignorante. a) ant., usat com a part. pres.: E per colpa sia ignorant veritat, Llull Gentil 50. Los cirurgians ignorants la anothomia, Cauliach Coll., ll. i, d. 1a, c. 1.—b) usat pròpiament com a adj.: Per que't fenys pus ignorant que no est, Metge Somni iii. Porta lo scrit en lo front de molt ignorant home, Tirant, c. 97.
    Refr.
—«El burro i l'ignorant són fills de cosingermans».
    Fon.: iŋnuɾán (Barc.); iŋnoɾán (Ll.); iŋnoɾánt (Val.); innoɾánt (Palma).
    Intens.: ignorantet, -eta; ignorantot, -ota; ignorantàs, -assa; ignorantíssím, -íssima.
    Etim.: pres del llatí ignorante, mat. sign.