Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  igual
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IGUAL (ant. egual) adj.: cast. igual.
|| 1. Que no difereix gens d'un altre o d'una altra cosa. La fredor com aja egual acció en sa qualitat a ella subjecta, com ha la calor a la sua metexa, Llull Cont. 293, 11. Figures iguals: les que superposades coincideixen exactament. Per igual, o Per un igual (ant. en igual o en un igual): de la mateixa manera; en la mateixa forma o proporció. Nós e lo dit rey de Mallorques en un egual, Pere IV, Cròn. 105. Les coses als altres no poch dolces, a mi en egual de fel amarguen. Corella Obres 155. Dampnats seran per igual los usurers, Vent. Pel. 11. Pobres e richs han per egual tots semblant mal, Spill 9001. Es favor que m'havien fet d'axamplar-me ses solapes per un igual, Roq. 51. Tot li és igual: tant li fa una cosa com l'altra. Anar d'igual: (ant.) esser igual, estar en la mateixa proporció. La fortuna de aquell va de igual ab sa virtut, Lacavalleria Gazoph. A l'igual: en forma adequada, en proporció. Jo no son tractat al igual de mos mèrits. Lacavalleria Gazoph. a) m. Persona de la mateixa condició, categoria, etc. Tractar qualcú d'igual a igual: tractar-lo de la manera com es tracten dues persones de la mateixa categoria.—b) adv. De la mateixa manera. Aguessen fet egual a tot ço que lo teu coratge desija, Scachs 11. Que és allò que's belluga lluhint igual que si fos un drach vell?, Picó Engl. 26. Qualsevol hauria fet igual, Ruyra Parada 27.
|| 2. Constant; que és sempre el mateix; que no admet diversitat en el seu obrar. Neguna cosa no és que hom no sostenga ab egual coratge, Flos Sanctorum, segle XV (RLR, xix, 59). Tot cas yo mir ab una egual cara, Ausiàs March, xcii. Los versos tots tan eguals van, Viudes donz. 693. a) fig. Just; que no s'aparta de la veritat, de la justícia. A tots jutge tan igual, digau m'hon lo trobareu, Cobles Federich. Quin juhí tan just y egual veu jutjat, Faules Isòp. 91.
|| 3. Llis, uniforme; que no té diversitat en les seves parts. Lo lit volia... flux, moll e bla, egual e pla, Spill 4098. Pla i igual: asserenat, sense regruixos, estridències ni irregularitats. Tot tornà a quedar pla y igual, Penya Mos. iii, 139. Dret i igual: es diu d'un infant per significar que és sa i condret.
Igual: llin. existent a Castelló, Valencia, Cocentaina, etc.
    Refr.
—a) «En el néixer i el morir, tots som iguals».—b) «El bé i el mal, quan han passat, és igual».—c) «Els dits de la mà no són tots iguals».—d) «Si tots fóssim iguals, ¿qui portaria els gegants?»
    Fon.:
iɣwáɫ (or., occ., val., bal.); en el llenguatge més vulgar es pronuncia iɣɔ́ɫ (pir-or., or., occ.).
    Intens.:
igualet, -eta.
    Var. ort.
ant.: egal; agual.
    Etim.:
del llatí aequāle, mat. sign.