DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATIGUALAR (ant. egualar). v. tr.: cast. igualar.
|| 1. Fer igual (una cosa amb una altra; dues o més coses entre si). Com volgué si metex egualar e resemblar ab vós, Llull Cont. 53, 5. Per ço Nós egualam-los ab los dits lochs de Calatayú e de Terol, que fos la dita vila de Daroca ciutat, Pere IV, Cròn. 382. La mort eguala les coses altes a les baxes, Genebreda Cons. 99. La fort passió a tots nos eguala, Proc. olives 1401.
|| 2. Fer iguals les parts d'una cosa, llevar a aquesta les irregularitats. Igualar un terreny, un camí, etc.: aplanar-lo, llevar-ne les protuberàncies, les asprors. Ab sa trugella | son camp eguala, Spill 14797. Les asprures sien aplanades e egualades, Cauliach Coll., ll. iii, d. 1a, c. 1. Igualar un llibre: tallar-ne els fulls fent-los tots iguals. Tres coltells de igualar, doc. a. 1593 (Butll. Bibl. Cat., v-vi, 213). Si lo llibreter pot picar y igualar la rayma del paper, doc. a. 1685 (Hist. Grem. ii). Cavall igualat: el que ha tret totes les dents? Sagnen lo cavall...: si lo cauall serà egualat, traheu-li'n tres liures, e si serà quart dents traheu-li'n dos liures e mija, Dieç Menesc. ii, 35 vo. a) absol. Posar el sembrat tot el coll que li pertoca, assolint totes les tiges una mateixa alçada i fent que el camp presenti un aspecte uniforme: «Es sembrat ha igualat» (Mall.).
|| 3. tr. o refl. Esser igual; assolir la mateixa forma, quantitat, grau, etc., que una altra cosa. Ni est per egualar-te ab mi, Tirant, c. 59. Fer tal penitència que egual e sobrepuig la pena a tu deguda, Oliver Exc. 61. Ningú hi ha que vos iguale en benignitat, Lacavalleria Gazoph. Mirau si té res que's pugue ygualar ab les mies nobleses, Alegre Transf. 49.
|| 4. Rescabalar, compensar. No sabia què posqués fer per poder egualar lo que ell li'n hauia feyt, Boades Feyts 275. Fossen igolats de llurs pencions enderrerides, Llibre Abelló, carta 215.
|| 5. Aconductar, contractar per una quota fixa els sérveis professionals d'algú (Tortosa, Val.).
Fon.: iɣwəlá (or., bal.); iɣwalá, iɣolá (occ.); iɣwaláɾ (val.).
Var. ort. ant.: egolar (Scachs 59); eguallar (Cauliach Coll., ll. ii, c. 2).
Etim.: derivat de igual.