Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  il·luminar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IL·LUMINAR v. tr.: cast. iluminar.
|| 1. Donar llum, fer lluminós. lxqué'n tan gran foch, que illuminà tota la host del rey, Llull Felix, pt. iii, c. 5. Les esteles no poden illuminar la terra mentre les nuus són en lo mig, Genebreda Cons. 55. La volta del cel esteldada de llums que no il·luminen, Massó Croq. 58. La seua cara par que s'il·lumín, Alcover Cont. 35. a) especialment, Encendre llums per a una festa o cerimònia solemne. Cobrar e portar a la santa missa del Corpus Christi e aquella illuminar, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 166).—b) ant. Donar vista a un cec. Jo era cech e illuminà-me, Serra Gèn. 200.—c) fig. Donar coneixença o inspiració. Que Déus per ells illumín tant hom qui no l'ama ni'l coneix, Llull Felix, pt. i, c. 12. Lo enteniment agent illumina la similitut de las cosas, Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 1. S'il luminen los cors amb llum novella, Canigó ix.
|| 2. Donar color a les figures, lletres, etc., d'una estampa, d'un llibre, d'uns goigs, etc. Façats que'l vostre illuminador illumini lo dit nostre saltiri, doc. a. 1407 (Arx. Cor. Ar., reg. 2249, fol. 169 vo). Per salari e treballs meus de pintar illuminar e istoriar un saltiri o laudatori, doc. a. 1443 (Arx. Gral. R. Val.).
    Fon.:
iɫɫuminá (Barc., Palma); iɫumináɾ (Val.). La pronúncia amb l simple predomina en la fonètica vulgar de totes les regions, per influència castellana.
    Var. form.:
enllumenar; illumenar (Lo voler cech del tot ell illumena, Ausiàs March, xcii); inluminar (El sol inluminava tota aquella selva, Llull Blanq. 47).
    Etim.:
pres del llatí illūmĭnare, mat. sign.