DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMATGE f. (i vulgarment m.): cast. imagen.
|| 1. Semblança; cosa que en representa exactament una altra. Al seu semblant et a la sua image, Hom. Org. 6 vo. A imatge e factura sua, Tirant, c. 73. Déu del qual est image e semblança, Oliver Exc. 87. Especialment: a) Reproducció de la figura d'un objecte formada per la reflexió o la refracció dels raigs de llum que en dimanen.
|| 2. Aparença visible d'un objecte imitada pel dibuix, la pintura, l'escultura; especialment, figura humana representada amb relleu. Com lo pare e la mare vehien aquella ymatge, adonchs remembrauen lur fill, Llull Felix, pt. xiii, c. 10. En lo flahon volem esser servat que en la una part sia ymatge real, Ordin. Palat. 208. Ab art maravellosa, de un vori molt blanch esculpí una ymage de dona tan perfeta, Alegre Transf. 86. Es expert en conèxer los imatges si estan ben fets ho mal fets, doc. a. 1535 (Est. Univ. viii, 475).
|| 3. Representació d'una cosa en la ment; reproducció en la memòria, de sensacions visuals, auditives, etc. Tinch la sua ymatge dauant los meus ulls, Tirant, c. 284. Les negres imatges de mon pensament, Rosselló Many. 124. a) Manifestació d'una idea per mitjà d'alguna analogia material. «Una poesia plena d'imatges».
    Loc.—a) Esser la imatge d'algú: assemblar-s'hi molt.—b) Esser una imatge: esser bellíssim.—c) Quedar per a vestir imatges: quedar fadrina una dona.
    Fon.: imáʤə (or., bal.); imáʤe (occ., Cast., Al.); imáʧe (Val.).
    Intens.:—a) Augm.: imatjassa.—b) Dim.: imatgeta.—c) Pejor.: imatjota, imatjot.
    Var. ort. ant.: image (doc. a. 1373, ap. Miret Templers 556); ymatge (Muntaner Cròn., c. 125); ymage (Llull Blanq. 26); ymaga (doc. a. 1429, ap. Ordin. Hosp. 109).
    Pl.: imatges és la forma de plural normal, però en valencià és corrent la forma imàtgens, amb conservació de la n etimològica: Ymage et ymàgens ab senyals, doc. a. 1392 (Col. Bof. xl, 386).
    Etim.: del llatí imagĭne, mat. sign.