DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMMINENT adj.
Pròxim a ocórrer, a sobrevenir; que amenaça de prop; cast. inminente. Per estar en imminent perill, Rúbr. Bruniquer, v, 93. Sota les neus imminents | cantaven de l'alegria | d'haver florit innocents, Maragall Enllà 6. Es imminent el xàfec, Villangómez Dies 37.
    Fon.: imminén (Barc.); imminént (Val., Palma).
    Intens. superl.: imminentíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí imminĕnte, mat. sign.