DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMMORTAL adj.: cast. inmortal.
|| 1. No mortal; que no pot morir. Angel e ànima racional són creatures immortals, Llull Gentil 201. Com segons l'enteniment home sia inmortal, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 9.
|| 2. Que no pot caure en l'oblit dels homes; perdurable en llur memòria. Dels gloriosíssims reys d'Aragó de inmortal recordació, doc. a. 1616 (Hist. Sóller, ii, 931). Al dar-te'n de més fermes a tu, immortal Girona, Atlàntida i.
|| 3. ant., hiperb. Inacabable, que dura excessivament. Són molts qui per complaure-les o per fugir a plet inmortal, giten de casa lurs pares, Metge Somni iii.
|| 4. m. Home que no pot morir; benaventurat. Y les veus dels inmortals | allà en l'altura cantavan, Costa Poes. 20.
    Fon.: immuɾtáɫ (Barc.); immoɾtáɫ (Val., Palma).
    Etim.: pres del llatí immŏrtāle, mat. sign.