DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMMUND o IMMUNDE, -UNDA adj.: cast. inmundo.
|| 1. Extremadament brut. En los lochs qui són inmundes, hon està putrefacció e pudor, Llull Felix, pt. i, c. 5. Pus dispostes són les dones que'ls hòmes a fer netes les coses inmundes, Metge Somni iv. Dels corbs les ombres immundes | endolaven l'aire hostil, Dolç Somni 73.
|| 2. fig. Impur; de gran baixesa moral. Vosaltres lauradors, perque tots sou immundes per rapines, Sermons SVF, i, 131. Tot fornicador e tot inmunde e tot avariciós, Canals Carta, c. 45. Aquells qui són inmundes e scelerats peccadors, Psaltiri.
    Fon.: immún, immúndə (Barc.); immúnt, immúnde (Val.); immúnt, immúndə (Palma).
    Intens. superl.: immundíssim, -íssima.
    Var. form.: immond (Lo reptil inmond, Ruiz Poes. 36).
    Etim.: pres del llatí immŭndu, ‘brut’.