DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATIMPACIENT adj.
Mancat de paciència; cast. impaciente. Aquell hom era impacient dels trebayls que hauia en malalties, Llull Felix, pt. viii, c. 29. Ab cor impacient e grans crits, dix al rey, Curial, ii, 102.
Fon.: impəsién (Barc.); impasiént (Val.); impəsiént (Palma).
Intens. superl.: impacientíssim, -íssima.
Etim.: del llatí impatiente, mat. sign.