DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMPEDIR v. tr.
Esser obstacle a algú, a alguna cosa; cast. impedir. Si emperò s'esdevendrà lo noble maiordom esser empedit per algun accident, lavors servesque aquell, Ordin. Palat. 14. Las delectacions sensiblas... impedeixen la raó, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 6. La batalla durà tot lo dia..., que'ls fon forçat per la nit que'ls empedí perque fahia gran fosca, que s'agueren a departir, Tirant, c. 325.
    Fon.: impəðí, əmpəðí (or., bal.); impeðí, ampeðí (occ.); impeðíɾ (val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí impedīre, mat. sign.