DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMPERATIU, -IVA adj.
Que conté o denota un manament; cast. imperativo. No pas per aquella manera axí alta e imperativa, Eximenis Angels 72 vo (Aguiló Dicc.). La manera una mica imperativa de parlar de l'alemany em sorprengué. Pla CV 78. a) Mode imperatiu, o simplement Imperatiu, m.: un dels modes verbals que indica manament. L'imperatiu «dorm» flotava per l'espai com una volició divina, Ruyra Parada 24.—b) m. Cosa que imposa o obliga. Es revestí d'un seny covard, orientat, per l'imperatiu del poagre, cap a la salvació pòstuma, Espriu Lab. 152.
    Fon.: impəɾətíw (Barc.); impeɾatíw (València); impeɾətíw (Palma).
    Etim.: del llatí imperatīvum, mat. sign.