| |||
|
imperfecte |
DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT
IMPERFECTE, -ECTA adj.
Que no és perfecte; cast. imperfecto. Son poder, sa saviesa e sa volentat imperfecta, Llull Gentil 65. Les coses que de mala intenció partexen sempre resten imperfectes, Tirant, c. 349.
Fon.: impəɾfέktə (Barc.); impeɾfέkte (Val.); impəɾfέ̞ttə (Palma).
Etim.: pres del llatí imperfectu, mat. sign.