Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. imperi
veure  2. imperi
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. IMPERI m.: cast. imperio.
|| 1. Acció d'imperar, de donar ordes. I parla Abigail, i, obedients | al dolç imperi de sa veu serena, Alcover Poem. Bíbl. 55. Vola amb aquell seu imperi ferm i suau, Maragall Enllà 56. a) To de comandament. Parla sempre amb un imperi | que ni un rey, Aguiló Poes. 149.—b) Mer imperi: facultat que tenen els jutges per a decidir les causes civils i executar-ne les sentències. Mixt imperi: potestat que té el sobirà, i per disposició seva certs magistrats, per a imposar pena als delinqüents amb coneixement de causa. Són dits esser en poder del príncep per rahon de general jurisdicció que ha en son regne, cor en tots homes del regne seu ha mer imperi, doc. segle XIII (ap. Anuari IEC, i, 332). En lo temps que possehia lo mer e mixt imperi de la dita vila de Onda, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 68). Ab tota la jurisdicció civil y criminal, alta y baxa, mer y mixt imperi, doc. a. 1598 (Segura HSC 230).
|| 2. Autoritat sobirana d'un monarca que té títol d'emperador; dignitat d'emperador, i temps que dura l'exercici d'aquesta. Al qual no's coué honrament de imperi ne de regnat, Llull Intenció 373. Los romans... faeren imperi e cònsols o senadors, Genebreda Cons. 89. XLV tanys del seu imperi, Boades Feyts 29. a) fig. Alt ab lo Pare en lo cel conrreg-ne... allí reste yo y ab ell tinch l'imperi, Passi cobles 39.
|| 3. Conjunt de països els sobirans dels quals estan subordinats a l'autoritat de l'emperador o d'un Estat predominant. Ella esvehí terriblement l'imperi romà, Metge Somni iv. Conquistà tot l'imperi grech, Tirant, c. 1. Jo us prometia imperis i ceptres, Atlàntida viii.
|| 4. adj. (Moble, peça de vestit) de l'estil posat de moda en temps de l'imperi napoleònic. Camisa imperi; Llit imperi.
    Loc.

—Valer un imperi: valer moltíssim. Envidrada galeria tan ampla i esbarjosa que, segons dita de don Ramon, valia un imperi, Pons Com an. 79.
    Fon.:
impέɾi (or., occ., val., bal.).
    Var. ort.
ant.: emperi (Eximplis, ii, 302).
    Etim.:
pres del llatí imperium, mat. sign. || || 1, 2, 3.

2. IMPERI m. ant.
Empiri. Lo primer cel començant al més alt... se diu cel imperi, Egidi Romà, ll. ii, pt. 3a, c. 17. La sua ànima santa en lo cel imperi, entre los martres posseheix eterna glòria, Corella Obres 363.
    Etim.:
de empiri, modificat per analogia o etimologia popular de imperi art. 1.