DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATIMPETRAR (ant empetrar). v. tr.
Obtenir a força de precs; cast. impetrar. Que agessen oïdor enpetraren, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 26). Les gents... li faïen serviy por ço que'ls empetràs lurs negocis, Llull Blanq. 79. Per occasió d'una letra que'ls jurats de Evissa han impetrada del senyor rey, doc. a. 1304 (BSAL, vii, 41). Misericòrdia | d'ell obtendràs, | impetraràs, Spill 12650.
Fon.: impətɾá (Barc., Palma); impetɾáɾ (Val.).
Etim.: pres del llatí impetrare, mat. sign.