Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  imponent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMPONENT adj.
Que imposa; cast. imponente. La fantasia... veu figures imponents, Guiraud Poes. 14. Entre curiosos i partidaris, formaven una massa imponent d'espectadors, Caselles Mult.66. a) m. i f. Persona que imposa un objecte (en una oficina, etc.). «Cal consignar l'adreça de l'imponent».
    Fon.:
impunén (Barc.); imponént (Val., Palma).
    Etim.:
pres del llatí imponĕnte, mat. sign.