Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  importar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMPORTAR v.: cast. importar.
I. || 1. tr. Produir, portar com a conseqüència. Mars, de sa pròpia natura, importa guerra, batalles e scàndols, Curial, ii, 1. La spessa percussió del ull... importa làgremes, Albert G., Ques. 27 vo. a) Pujar (a tant) el valor d'una cosa que ha de pagar-se. Cinquanta lliuras y lo que importaran las propinas, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli, 408). La compra importa mil escuts de or, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. intr. Esser de conseqüència; merèixer esser tingut en compte. Pastora, poch importa | si dus burell o no, Costa Trad. 44. Lo que importa és fer provisions, Rosselló Many. 39. «Si no em creus, ens barallarem.—No importa!»
|| 3. intr. (sovint acompanyat de la partícula hi) Esser necessari; caldre (Mall.); cast. ser preciso, haber necesidad. Ni he presa may cap volada sense importar-hi, Ignor. 76.
II. tr. Introduir en un país gèneres estrangers. La Guden no sols importava les toaletes de novetat, Caselles Mult.104.
    Fon.:
impuɾtá (or., men., eiv.); impoɾtá (occ., mall.); impoɾtáɾ (val.); ampultá (alg.).
    Etim.:
del llatí impŏrtare, ‘portar dins’.