Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  imposar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMPOSAR v. tr.: cast. imponer.
|| 1. Posar sobre. Y són bastant a sostenir lo càrrech que als meus flachs muscles assajats imposar?, Metge Somni ii. Ab gosada mà prenent-los per los corns los imposà lo iou, Alegre Transf. 56. Especialment: a) entre impressors, Col·locar ordenadament damunt una taula la plana o forma d'impremta que s'ha de portar a la màquina.—b) Donar, posar (nom). Per ço fonch imposat nom a la dita concessió, Pere IV, Cròn. 388.—c) Dipositar en una oficina (valors, cartes, telegrames, etc.) per a la tramitació.
|| 2. Posar, fer suportar (una càrrega, tribut, obligació, deure, pena o altra cosa gravosa). Per ço és imposada la pena que desús és dita, Consolat, c. 53. Sobre mi lo càrrech de respondre imposa, Isop Faules 17. ¿No és un poderós motiu per imposar-se grans sacrificis?, Ignor. 12. Al càstig que t'imposi Jehovà | inclina el coll, Alcover Poem. Bíbl. 83. Imposar silenci: obligar a callar. Imposant al príncep dels mals esperits sobre açò silenci, Metge Somni ii. a) Fer prevaler. Imposar la seva voluntat, l'autoritat, etc.: obligar a respectar-la. Imposar-se: arribar a dominar;—fig., esser necessari. «S'imposa una revisió rigorosa».
|| 3. Infondre respecte barrejat amb temor o amb admiració. L'ofici propi del Misteri celebrat... imposava per lo solemne, sumptuós y sever, Rosselló Many. 157.
|| 4. Imputar, atribuir falsament. Com lo principal era Boeci, imposà-li crim de lesa magestat, Genebreda Cons. 8. Són assats escusades les dones dels vicis que'ls has dessús imposats, Metge Somni iv. Notable preycador, no pas escandalizador, axí com alguns li han volgut imposar, doc. a. 1445 (BSAL, viii, 340).
|| 5. Instruir, informar detalladament. La Pona y la del músich... la imposavan de sas curiosas novas, Pons Auca 320. A manera que ens imposàvem dels resultats, Ruyra Parada 37.
    Fon.:
impuzá (or., men., eiv.); impozá (occ., mall.); impozáɾ (Cast., Al.); imposáɾ (Val.).
    Var. form.
ant.: emposar (Ordin. Palat. 16).
    Etim.:
del llatí vulgar *impausare, substitutiu del clàssic imponĕre, mat. sign. || || 1, 2.