DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMPOTENT adj.
Mancat de potència; cast. impotente. Fornicant ab ella, la ret impotent a provehir a si metexa, Eximenis Lux. 8. De Mahoma el poble | és impotent davant l'Aragonès, Ferrà Com. Poes. 34. Especialment: a) Mancat de potència per a la procreació. Altra qui dirà que sou vell e impotent, Bernat Metge (Est. Univ. xviii, 125). Els impotents e els fadrins no han poagre, Cauliach Coll., ll. vi, d. 1a, c. 1. El vell impotent, vell xaruc, Espriu Lab. 49.
    Fon.: imputén (Barc.); impotént (Val., Palma).
    Etim.: pres del llatí impotĕnte, mat. sign.