DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMPROPERAR v. tr.
Dir improperis; cast. improperar. Peccat bé confessat... no era jamés improperat a nengú en la cara per lo dimoni, Eximenis Angels 83 (ap. Aguiló Dicc.). No't retrau lo peccat ni't inpropera lo beniffici, Canals Arra 151. Los ladres que eren crucificats ab ell lo improperaven, Gerson Passió, c. 12.
    Etim.: pres del llatí impropĕrāre, mat. sign.