DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMPROPERI m.
|| 1. Injúria, ofensa de paraula; cast. improperio. Les infàmies, les mortz, los improperis, los avars trahutz que's havien subjugats los cartaginesos ab lurs fraus, Scip. e An. 74. Ara ploraves | com te membraves | dels improperis | e vituperis, Spill 6495. Quan més enutjat es mostrava el missioner fuetejant amb improperis terribles les multituds, Caselles Mult.123.
|| 2. pl. Versicles que es canten el Divendres Sant durant l'adoració de la creu; cast. improperios. Al chor la Capella canta els clàssics improperis, Moreira Folkl. 568.
|| 3. Cadascuna de les figures que representen objectes de la passió de Jesucrist, com la llança, l'esponja, els claus, etc., i que solen posar-se en alguns crucifixos i en banderes de les processons de Setmana Santa; cast. improperio. Pintar en los poms àngels ab los improperis, doc. a. 1506 (Est. Univ. vii, 48). Una creu bisbal bella... ab son bell peu e dos àngels en los costats alt demunt los improperis, doc. a. 1549 (Boll. Lul. viii, 328). Dotze apòstols ab los improperis de la passió de Jesús, doc. a. 1583 (Segura Hist. Sta. Col. 213).
    Fon.: impɾupέɾi (Barc.); impɾopέ̞ɾi (Val., Palma).
    Etim.: pres del llatí improperium, mat. sign. || 1.