DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMPROPI, -ÒPIA adj.
No propi; cast. impropio.
|| 1. No adient amb les circumstàncies, amb la manera d'esser d'algú o d'alguna cosa. Fer deuen los cavallers coses... que no sien vils ni desmemoriades, ço és impròpies en ço que seran dites, Pere IV, Cavall. 59. Semblant desayre, d'un bon cor seria impropi, Aguiló Poes. 172. Se li afigurà impropi que sa filla... posés els peus al barco, Pons Auca 183.
|| 2. No format normalment; no pròpiament així anomenat. Fraccions impròpies: fraccions en què el numerador és més gran que el denominador.
    Fon.: impɾɔ́pi (Barc., Val., Palma).
    Var. ant.: impropri (Jatsia que parlaré impropri, Curial, ii, 2).
    Etim.: pres del llatí improprium, mat. sign.