DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMPRUDENT adj.
Mancat de prudència; cast. imprudente. Mes imprudents | e negligents, Spill 8895. La dona és més imprudent que l'home, Albert G., Ques. 74 vo. Y per ser tan ynprudent | tots me deyen tarauella, Crich-crach 8.
    Fon.: impɾuðén (Barc.); impɾuðént (València, Palma).
    Intens.: imprudentet, -eta; imprudentot, -ota; imprudentàs, -assa; imprudentíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí imprudĕnte, mat. sign.