DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMPUDENT adj.
Desvergonyit, mancat de pudor; cast. impudente. Ah pèrfida, impudent! Encara t'és possible | brindarme les besades d'uns llavis agotats?, Oliver Obres, i, 200.
    Fon.: impuðén (Barc.); impuðént (Val., Palma).
    Intens. superl.: impudentíssim, -íssima.
    Etim.: del llatí impudĕnte, mat. sign.