DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMPUGNAR v. tr.
|| 1. ant. Combatre, fer guerra. Li n'és altra contraposada en esta present vida, que tostemps la impugna e la combat, Eximenis, Reg., c. 3. Es forçaven en totes guises que podien de impugnar cruelment los assetiats, Reis Bret. 219. Degun estat a l'altre no impugna, Ausiàs March, 134.
|| 2. Refutar, combatre amb raonaments; cast. impugnar. «Impugnaré les teves afirmacions».
|| 3. ant. Esforçar-se, malavejar (de conseguir una cosa); cast. procurar, esforzarse. Que cada hu impugnàs de fer lo millor que pogués de allí al devant, Comalada Pierres Prov. 36.
|| 4. Instar; dir insistentment (Mall.). «Tant m'han impugnat, que hi he arribat a consentir».
    Fon.: impuŋná (Barc.); impuŋnáɾ (Val.); impunná (Palma).
    Etim.: pres del llatí impugnare, mat. sign. || || 1, 2.