DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMPUR, -URA adj.
Que no és pur (en sentit material o moral); cast. impuro. Dant-los entendre | que la lavor | poquet impur | del marit lur | res no hi valia, Spill 4557. Lo més limós y impur restarà al altre vas, Agustí Secr. 132. De Jezabel impura com rebatuts quarters, Atlàntida i. De tan impura cadena, sempre se deslliga tard, Canigó xi.
    Fon.: impúɾ (Barc., Val., Palma). En la pronúncia barcelonina molt vulgar es diu impúrt.
    Intens. superl.: impuríssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí impūrum, mat. sign.