DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INÚTIL adj.
No útil; que no dóna utilitat; cast. inútil. En la partida de cascun dels mesos desús dits inútils ho no profitoses als pleydegants, doc. a. 1340 (BABL, xi, 386). De remey inútil usaries, Metge Somni i. On penja l'inútil fruit de l'arbre d'eterna vida, Alcover Poem. Bíbl. 11.
    Fon.: inútil (Barc., Val., Palma).
    Intens.: inutilet, -eta; inutilíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí inutĭle, mat. sign.