DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATINCERT, -ERTA adj.: cast. incierto.
|| 1. Que no té certesa d'una cosa; que no en sap si és o no és, si és tal o tal altra. Com proposau de sostenir ço que sou incert si ho poreu sofferir?, Llull Blanq. 6. L'àngel inmòbil | restà un moment incert, Alcover Poem. Bíbl. 96.
|| 2. De què no es té certesa; dubtós; no sabut de manera certa. No podem jutiar les coses incertes fins que vingue Jesuchrist, Canals Carta, c. 55. Tot hom ha de morir, e la hora és incerta, Valter Gris. 3 vo. En la riba incerta amb sos tels d'encant | un temps va bastir palau torrejant, Carner Lluna 24.
|| 3. m. Cosa dubtosa, casual. «Es un incert que puguem arribar anit». «Es un incert que demà no plogui».
Fon.: insέɾt (Barc., Val., Mall.).
Intens.: incertet, -eta; incertot, -ota; incertíssim, -íssima.
Etim.: del llatí incĕrtu, mat. sign.