Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  incident
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INCIDENT adj. i subst. m.: cast. incidente.
|| 1. adj. Que cau, que ve a donar sobre la superfície de separació de dos medis. Raig incident: raig de llum, de calor, etc., que cau damunt una superfície formant amb ella un angle recte o agut.
|| 2. adj. Que sobrevé accessòriament. Sobre les coses dessús dites e sobre les dependents et incidents e emergents d'aquelles, doc. a. 1401 (Miret Templers 422).
|| 3. m. Esdeveniment secundari, que sobrevé interrompent més o menys el curs d'un altre; esdeveniment accessori en una obra dramàtica, narració, plet, etc. Fer un incident: desviar-se momentàniament de l'assumpte principal per a contar o al·ludir alguna cosa sobrevinguda. No us enugets si fas un incident, Metge Somni i. Jo t'e volgut fer un incident recitant-te totes aquestes coses, Tirant, c. 295. Per incident: per atzar, per afegitó, accessòriament. Ne desliberadament ne per incident, Valter Gris. 9 vo. Desitjaríem que se donàs una solució satisfactòria an aquest desagradable incident, Ignor. 28.
    Fon.:
insiðén (Barc.); insiðént (Val., Palma).
    Etim.:
pres del llatí incidĕnte, mat. sign.