Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  inclinació
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INCLINACIÓ f.: cast. inclinación.
|| 1. Acció i efecte d'inclinar o inclinar-se. Contestava amb una petita inclinació de cap, Rosselló Many. 171.
|| 2. Estat d'allò que està inclinat; desviació respecte d'una línia, especialment de la vertical i de l'horitzontal. Arranquen carrers que en exagerada inclinació abaixen en busca de la mar y el pla, Martínez Folkl. i, 2.
|| 3. Tendència de l'ànim; disposició natural o adquirida de l'ànim; propensió. Los accidents vicioses no són creatures, ans són inclinacions con les creatures esdeuenguen a no res, Llull Gentil 335. A les coses vedades tenim més inclinació, Alegre Transf. 144.
    Fon.:
iŋklinəsió (Barc., Palma); iŋklinasió (Val.).
    Var.
vulgar: enclinació (Tots los hòmens naturalment no tinguen enclinació en mal parlar de les dones, Tirant, c. 200).
    Etim.:
pres del llatí inclinatiōne, mat. sign.