DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INCORPORAR v. tr.: cast. incorporar.
|| 1. Fer entrar com a part dins un tot; agregar a un cos fent-ne formar part. Quant l'aygua més se incorpora en la farina, Albert G., Ques. 4 vo. Debia evacuar la vila per incorporarse a la Corona, doc. a. 1774 (Segura HSC 294). El canari va despertar-se amb els crits dels assistents a l'acte, i s'incorporà a l'enrenou general, Llor Hist. 213.
|| 2. Alçar de mig cos per amunt. Al incorporar-me m'adono de certa claror entelada, Massó Croq. 199. A la mitja nit, cansat d'incorporar-me i de rebolcar-me de tots costats, Ruyra Parada 17.
|| 3. refl. (dialectalment) Encarregar-se, prendre una cosa pel propi compte (Freginals). «Quan vinguen los forasters, jo m'incorporaré dels vells; vatros aclariu-vos amb los jóvens». Cent mil duros de què son fill s'havia incorporat, Oller Vilaniu 202.
    Fon.: iŋkuɾpuɾá (Barc.); iŋkoɾpoɾáɾ (Val.); iŋkoɾpoɾá (occ., mall.).
    Etim.: pres del llatí incorpŏrare, mat. sign. || 1.