DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INCREPAR v. tr.
Renyar severament; cast. increpar. Increpà als altres que l'acusaven e soltà'l, Sermons SVF, i, 62. Deya malea | fals inculpant | e increpant | qui mal no hi mir, Spill 4188. Magdalena... lo fariseu Simó la increpaua de presumtuosa, Corella Obres 324. I tot lo món increpi a l'homicida, Canigó xi.
    Fon.: iŋkɾəpá (Barc., Palma); iŋkɾepáɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí increpare, mat. sign.