DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INCULPAR v. tr.
|| 1. Atribuir la culpa; acusar com a culpable; cast. inculpar. Per alguns crims dels quals era inculpat, doc. a. 1402 (Rubió Docs. cult. ii, 367). Vella València | fon derrocada | per inculpada | d'incontinència, Spill 7160.
|| 2. (dialectal) Tenir culpa; esser culpable (Mall.). El pobre ha pagada la festa i no hi inculpava res, Alcover Cont. 314.
    Fon.: iŋkuɫpá (Barc., Mall.); iŋkuɫpáɾ (Val.).
    Var. ant.: incolpar (E del Satan qui tots iorns nos incolpa, Trobes V. Maria [123]).